Acunar los pensamientos a ritmo de Ea la marea…y cuando te quieres dar cuenta ya estás en otra cosa.

Sana sana sana, llego la era de sanar…verde brota y los niños saborean el instante.Sana sana sana,sereno el corazón, libre la mente, sana, sana, sana.

Algunos días me canto éste sana sana y dejo que su son vaya sanando todo lo que el sueño cree que se llevó.Hoy lo comparto contigo desde aquí, y te invito a seguir descubriendo lo que hay en tí. ¡Que brote, que brote la vida!

Aixó era un drac que no tenía nom i que tampoc tenía color. Vivía als núvols i com que als núvols sempre estava nuvolós, el drac mai no havía vist la llum del sol.

Un día, mentre el drac volava pel mig dels núvols escoltà entre el xiuxiuar del vent un sonar agut i titilant . Aquell só despertà la seua curiositat i de seguida dos puntets de color es dibuixaren al seu rostre. Eren d´un color rosa que apareixía com qui no vol la cosa.

De sobte tornà a sentir el sonar agut i titilant , ara un poquet més fort i llarg que avans . La seua curiositat va créixer i així també un coloret roig , que va surgir de sobte a les seues orelletes.

El drac volava ara cap al sonar agut i titilant i mentres volava els batecs del seu cor cada vegada s´escoltaven més fort.

Tornà a oïr el sonar agut i titilant, aquesta vegada barrejat amb més sorroll  . I, aleshores, hebres de color verd i blau cobrIren el seu llom.

A l´altra banda dels núvols, , al costat del pí que viu a la muntanya on dorm el sol vermell de l´horabaixa, vivía un altre drac. Li déien el drac Colorit perque va nàixer en un día barrejat amb plutja i sol. Des d´aleshores els set colors de l´arc de San Martí vivíen al seu llom.

No sempre apareixíen tots a l´hora ; depenent de cóm es sentía el drac per dintre, mostrava per fora un o altre color.

Així , cuan es sentía furiós i enfadat se li envermellía tot el llom com si fós una flama encesa. I també era roig el seu color cuan sentía vergonya i por.

Aquells díes en que el drac es sentía content i confiat el seu llom lluía un verd lluminescent que tot l´ ómplia amb el seu resplendor, i, a més a més, al moure la seua cúa, feia un sonar agut i titilant. ¿Vos sona?.

Huí era un d´eixos díes en que el drac es ficava verd esmeralda i no parava de trotar de content, i cuan més trotava més li resonaven les escates de la cúa.

De sobte li paregué escoltar un só   lluntllá.Es va quedar quietet per tal d´escoltar millor, i aleshores, el verd del seu llom cobrà ara un matiç esmeralda de curiositat. Tu-tum, tu-tum, tu-tum… Cada vegada més fort s´escoltava eixe sonar com de tambor.

El drac sense nom i, amb un poquet de color que vivía als núvols deixá de sentir el sonar agut i titilant que havía estat escoltant durant tot el temps, peró com que havia obert tant els seus oïts , altres sons despertaren la seua curiositat; el cant dels ocells, el xiular de la serp , , el lladruc dels gossos , i també els cotxes de la gran ciutat, les sirenes de les ambulàncies, les cançoneres dels telèfons móvils…

I com que estava tan distret escoltant tots aquells sons , no es va donar conter que havía travesat els núvols per primera vegada a la seua vida.Per tal d´escoltar millor viatjava amb els ulls tancats i al obrir- los va flipar amb colors de lo que veíen els seus ulls.

Les paraules no poden expressar el que sentía el drac en eixe moment, era com un gran nadó veïent el món per primera vegada. El seu llom es va ficar de tots els colors del mòn , i sense pensar-ho dos voltes, volà cap al pí que viu a la muntanya on dorm el sol roig de l´horabaixa.

A la terra, el drac Colorit cada vegada sentía més fort i próxim el só de tambor i de sobte va veure baixar del cél un enorme drac multicolor i es va ficar groc como un sol de mitgdía . Sentía unes cosquelletes per dintre que li pujaven per tot arreu i   al matéix temps ganes de abrassar   i donar bessets a tot el món.

En veure´s els dos dracs es varen reconeixer l´un en l´altre i de seguida el drac Colorit li va donar un abrás ben fort al drac dels núvols qui començà a resoplar de content. També li´n donava bessets colorits que feien cosquelletes al drac dels núvols, qui no parava de riure . Aleshores, a la fí ,va trobar el seu nom; des d´ara sería el drac rialler i multicolor; el Drac “Rialles” per als amics.

Estigueren jugant fins que el sol roig de l´horabaixa s´en va anar a dormir, i, aleshores, el drac Rialles s´en tornà cap a la seua casa als núvols, content i lluent perque savia que havia trobat un amic per sempre.

Conten que des d´aleshores sempre que plou, el drac colorit s´en recorda del seu amic que viu als núvols i mamprén el vol per anar a visitar-ho, deixant al seu pás pel cél el rastre dels set colors de l´arc de San Martí. I colorint colorant aquest conte s´acabat.

 

 

 

 

 

 

I am text block. Click edit button to change this text. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.